GAVA, UNA LLUITA QUE DEGUEM IMITAR

Gavà Mar està situat a la zona del Delta del Llobregat (entre les platges de Viladecans i Castelldefels). Durant més de 35 anys, els seus veïns hem pogut conviure amb l’aeroport del Prat de dues pistes sense gaires problemes gràcies a aquesta configuració històrica:

Fins que l’any 1997, coincidint amb la planificació del nou barri de Central Mar que ocuparia els terrenys dels antics càmpings Albatros i La Tortuga Ligera, l’aeroport per absorvir la creixent demanda de vols decideix modificar les rutes històriques dels avions per incrementar el nombre d'operacions/hora de l'aeroport de 40 a 45 fent incrementar substancialment les molèsties als veïns de Gavà Mar i creant el PRIMER GRAN PROBLEMA a Gavà Mar.

Aquesta modificació de les rutes impulsarà a l’AVV de Gavà Mar a traslladar a l’Ajuntament de Gavà les queixes dels veïns. Les més importants en aquell moment eren:

El gran increment de sobrevols del barri per culpa d'aquest canvi de rutes El gran soroll (més de 100 db) provocat pels avions soviètics obsolets i els boeings 727 d’Iberia La demanda de prohibició de vols nocturns sobre el barri El temor que la futura ampliació de l’aeroport agreugés aquesta situació.

L'octubre de 1997, l'aeroport del Prat torna a incrementar el nombre de movimients/hora de 45 a 47.

Durant l’any 1998 la comissió de seguiment del Pla Delta, integrada només pel Ministeri de Foment, la Generalitat, els Ajuntaments de Barcelona i del Prat treballava per situar una nova pista (la tercera) a l’aeroport del Prat.

Les queixes dels veïns de Gavà Mar van arribar al Congrés dels Diputats però la resposta del Govern estatal de l'època (PP) va ser que tot quedaria solucionat amb la construcció de la tercera pista de l'aeroport del Prat:
- Pregunta (18 de Febrer de 1998)	- Resposta (18 de Març de 1998)

Sobre la futura tercera pista de l'aeroport, la postura dels dos ajuntaments (Barcelona i El Prat) era situar-la a 1.035 metres de distància de la pista principal , paral·lela al mar, la de la Generalitat era situar-la a 1.190 metres i la del Ministeri de Foment era situar-la inicialment a 1.500 metres i posteriorment a 1.350 metres .

No es va atendre la proposta de l’organització ecologista DEPANA de situar-la a 1.350 metres però de manera lleument inclinada de manera que no hi hauria sobrevols a Gavà Mar. Tampoc es va atendre la proposta de la Cambra de Comerç d’ampliar l’aeroport cap el mar aprofitant l’ampliació del Port per crear 3 noves pistes. Ni tampoc es va atendre la proposta de l’AVV de Gavà Mar d’ampliar l’aeroport cap el mar per posar en els terrenys guanyats al mar, la tercera pista.

Finalment l’opció consensuada per la Comissió de seguiment del Pla del Delta va ser la del Ministeri de Foment: a 1.350 metres de la pista paral·lela al mar, però amb una longitud de només 2.800 metres per minimitzar l’impacte sobre les llacunes del Remolar i de la Ricarda. Això es compensarà allargant la pista principal. Aquest conjunt de decisions acabaran creant el SEGON GRAN PROBLEMA a Gavà Mar.

El 25 d'octubre de 1998, l'aeroport del Prat passa de 47 a 50 moviments/hora

El 1999, AENA desenvolupa el Pla Director de l’Aeroport de Barcelona i les diferents administracions (entre elles l’Ajuntament de Gavà, ajudat per l’AVV de Gavà Mar) presenten les seves al·legacions.

Abans	Després

Es realitzen estudis com aquest encarregat per BARCELONA REGIONAL que permetin a AENA justificar la tercera pista. Les seves conclusions són lamentables. Se’ns quantifica com un problema numèric petit. On s’estudien les possibles alternatives?

- Estudi Cost-Benefici

Els veïns de Gavà Mar es manifesten tres dissabtes seguits a l’aeroport i s’aconsegueix trobar una solució: AENA es compromet a allargar la pista transversal perquè tots els avions puguin sortir cap el mar tal i com proposava l'AVV de Gavà Mar , també es compromet a construir una pantalla antisònica per evitar les molèsties a la ciutat del Prat. Els sorollosos avions rusos deixen de sobrevolar Gavà Mar.